VOLANTS
En l'actualitat, els Volants són un grup d'hòmens i dones (abans sols eren hòmens) que, amb una peculiar vestimenta de patges o donzells, s’encarreguen d’acompanyar l’anda de la Mare de Déu de la Salut. Són la guàrdia d’honor o l'escorta de la imatge de la Patrona.
Les primeres notícies contenque les andes les duien sempre els capellans sota pal·li. En 1843, es nomenaren tots els veïns del poble com a majorals o festers i es construïren nous farols per a l’anda. L’increment del pes, pels farols o per les noves andes va fer que el nombre de capellans agumentara. En ser insuficient, en 1852 es va produir el canvi i van aparèixer els "volants”, que substituiren els capellans i la imatge deixà d’eixir sota pal·li.
CRONOLOGIA
La primera eixida dels "volants” fou en 1852. Segons les fotografies de principis del segle XX, hi havia dos volants per barra i, a més, hi havia altres dos per a rellevar-se.
Malgrat la utilització de les crosses, el seu nombre era insuficient pel pes i la duració de la "volta". Així i tot, si no es tenia la indumentària escaient, era impossible dur a la Mare de Déu.
En la Processoneta del Matí, abans coneguda com la del Retorn, des de 1910 els soldats que s’havien llicenciat eixe any duien l'anda. Amb el pas del temps, passaren a dur-la normalment els joves que es trobaven “en files” en eixos moments, sempre que aconseguiren els permisos corresponents.
Uns anys abans de 1936, i per resoldre el problema, un grup de joves va demanar poder dur l’anda vestit de particular. La petició fou acceptada i va provocar que altres grups d’entusiastes feren el mateix. D’aquesta forma es va continuar fins a 1950.
INDUMENTÀRIA
Els volants van vestits de patges, amb calçons curts llistats que recorden els usats al segle XVI. Dalt porten una espècia de gipó o jupetí de paneta orlada, ajustat a la cintura per un cenyidor sobre el que hi ha un guardapits amb l’anagrama de la Mare de Déu en la part davantera i, de vegades, les inicials de la família propietària.
Ser volant es va convertir en un vertader honor i les famílies amb més possibilitats es feien el vestit. La roba es passava de pares a fills, així com l’honor de dur a la Mare de Déu. Per aquest motiu es pagava l’òbol d’un duro.